1 Normativa.

El marc normatiu que regula actualment la contaminació i la protecció de les aigües subterrànies, és paral·lel al dels sòls contaminats, però amb una diferència molt important i és que en el cas de l’aigua subterrània, el règim de responsabilitats sobre la contaminació recau bàsicament sobre el causant, per mitjà de la figura de l’operador.

Fins no fa gaire, la regulació en aquest àmbit quedava restringida a les normatives desenvolupades al anys 80, les quals de forma molt vaga, mostraven la possibilitat d’obligar als infractors que causessin algun perjudici al domini públic hidràulic, a reposar les coses al seu estat anterior.

A partir de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), apareixen els textos refosos de la Llei d’aigües, el RDL 1/2001 (estatal) i el D 3/2003 (Catalunya), que inclouen com a preceptes, la responsabilitat de l’administració en evitar el deteriorament de les masses d’aigua, i en protegir, regenerar i reduir la contaminació de les aigües subterrànies.

I ja recentment, l’administració disposa d’una eina molt potent, amb l’aprovació de la Llei 26/2007 de responsabilitat Mediambiental, la qual diu explícitament: L’operador de qualsevol de les activitats econòmiques o professionals enumerades a l’annex III, que causi danys mediambientals com a conseqüència del desenvolupament de les seves activitats, està obligat a posar-ho en coneixement de l’autoritat competent de forma immediata i ha adoptar les mesures de reparació pertinents, encara que no hagi concorregut en dolo, culpa o negligència.

 

2 Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya i document IMPRESS

L’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) que és d’obligat compliment pels estats membres de la UE, ha estat un element molt clau per a l’avanç en la gestió de la contaminació de les aigües comunitàries.

L’objecte principal de la directiva és establir un marc per a la protecció de les aigües i introdueix un canvi molt significatiu en el concepte de gestió i planificació de l’ús de l’aigua, ja que per primer cop es fixa l’objectiu d’assolir el bon estat ecològic dels sistemes aquàtics superficials i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.

Per assolir els objectius, la directiva marca a les administracions un exigent calendari, que inclou:

• La delimitació de les demarcacions hidrogràfiques (2003).
• La caracterització i anàlisi de l’estat del medi (2004).
• L’establiment d’un programa de seguiment (2006).
• L’aprovació d’un programa de mesures correctores (2009).

I finalment, la posada en funcionament d’un pla de gestió, que condueixi a l’assoliment del bon estat de les masses d’aigua, abans del 22 de desembre del 2015.

L’elaboració del pla de gestió, ha requerit la realització de multitud d’estudis i anàlisis de les masses d’aigua, els quals estan integrats en el que es coneix com a document IMPRESS.

El document IMPRESS és l’eina bàsica que disposa l’administració per a la gestió de la contaminació de les aigües, ja que integra totes les dades disponibles de la caracterització del medi, l’anàlisi de pressions i impactes i l’avaluació del Risc d’incompliment dels objectius de la DMA.

Per tant, en base a les dades d’aquest document, l’administració pot fer el seguiment del compliment dels objectius, pot articular el programa de mesures a aplicar i sobretot, disposa de la informació bàsica per decidir el pla d’acció concret, triant els objectius d’inspecció i de sol·licitud de dades i investigacions complementaries als responsables de les pressions i impactes.

El conjunt de totes aquestes eines, han proporcionat moltíssima informació de la qualitat de les masses d’aigua i la pressió del calendari fixat, obligarà a l’administració a actuar fermament davant les principals pressions antròpiques, perquè sinó, serà impossible el compliment dels obejectius marcats per la UE.

De fet, amb les dades disponibles actualment el compliment previst per a l’any 2015 (any en que teòricament s’han d’assolir els objectius de qualitat) és només d’un 55% pel conjunt de Catalunya, per lo que és d’esperar que en els propers anys es produeixi un augment considerable de la pressió per part de l’administració.

 

3 Principals contaminants i expedients de l’administració.

Els principals contaminants de l’aigua subterrània a Catalunya, són, per aquest ordre:

1. Els combustibles.
2. Els compostos organoclorats.
3. Els metalls.
4. Els dissolvents industrials.
5. Tots els altres.

Cal tenir en compte, que en aquest apartat ens referim exclusivament a la contaminació d’origen puntual (fonts puntuals i/o episodis puntuals), ja que existeix la contaminació de fons, que afecta a grans masses d’aigua i disposa de la seva pròpia normativa.